Ja fa 5 anys que estic ocupant el mateix lloc de treball. Durant aquest temps he après a tractar amb els usuaris, a saber què esperen d'una biblioteca, hem intentat amb les companyes fer-la millor, hem fet un trasllat, hem automatitzat el fons... Finalment aquest any ha arribat el moment que l'administració ha decidit que he de demostrar que valc pel meu lloc de treball, no compta tot això, només comptaran unes preguntes sobre el paper. Així són les coses: no seré ni la primera ni l'última que li passi, no descobreixo pas la sopa d'all i tampoc vull buscar culpables ni fer-me la víctima, simplement deixar-ho anar.
Aquestes oposicions m'impedeixen moltíssimes coses, per començar avui no tinc cap foto al post perquè no tinc temps de fer-ne cap. Les hores d'estudi em roben temps per estar amb la meva família, per conversar, anar al cinema, fer la migdiada i també em treu temes de conversa amb l'Eduard, a qui no li puc explicar res més que no sigui la Constitució o la planificació estratègica d'una biblioteca.
Però encara hi ha una cosa que em fa més tristesa: que potser d'aquí a un mes ja no hauré d'anar cada dia a Torroella (mitja hora en cotxe escoltant la tertúlia de la ràdio), que potser ja no tornaré a veure en Salvador, la Sònia M., la Sònia C., en Jordi, la Sabina, la Montse... i el pitjor, ja no podré treballar amb les millors companyes que podia haver trobat, l'Angelina i la Marta.
Per elles vaig renunciar a treballar més a prop de casa: el bon ambient de treball és la prioritat sempre, per sobre de la proximitat. Aquest post és per elles i perquè sàpiguen que passi el que passi els pròxims mesos, per mi, són el millor equip que pot tenir la biblioteca de Torroella. De veritat espero que ben aviat ho puguem celebrar i tot aquest mal pas quedi enrere, com un record borrós i desagradable, però també insignificant.
Anem per parts i fem les coses ben fetes! A part de la Constitució li pots explicar l'Estatut, les funcions de l'alcalde, el ple, el municipi.... la llei 3/1992...els organs colegiats locals...continuo Cristina? Pensa que les hores d'estudi tindran un fruits, saps que sóc sempre positiva i ho seré fins al final perquè l'equip de la biblioteca i dic equip perquè ho som! ho dic molt contenta! estem fent el que toca: estudiar. I si les coses no surten com nosaltres voldriem continuaré essent positiva, perquè la vida continuará i si es tanqués aquesta porta se'n obriran d'altres. Però fins que això no passi seré positiva. Sempre t'he dit que has de veure el got mig ple no mig buit. Un petó i com cada dia repeteixo: tot anirá bé!!!
ResponEliminaQuan vas arribar ens vam posar a treballar de valent, amb molta il·lusió i ganes d'estrenar la nova biblioteca. Ho vam aconseguir i amb molt d'èxit!! Ens estimem molt aquesta biblioteca, ja saps que tinc molta confiança amb tu, ho aconseguiràs, així ho espero i desitjo. Sí que fem un molt bon equip!!
ResponEliminaCom diu la Marta sigues positiva, ànims i una abraçada plena d'energia!!!
Angelina
Gràcies guapíssimes! Ens en sortirem i anirem a veure un Idea Store a Londres per celebrar-ho com déu mana!
ResponEliminaHaurem de fer una vaga de lectors per aconseguir que la Cristina es quedi a la biblioteca de Torroella? Potser no és gaire bona idea, per que ella el que vol és precisament que llegim... Ànims Cristina, volem seguir trobant el teu somriure cada cop que visitem la nostra "biblio"!
ResponEliminaGràcies Tatay, és bo saber que tenim els usuaris de part nostra. Una abraçada!
ResponEliminaQuan jo era petita tenia poc de tot, però molts de llibres. En llegia d'esquimals que es jugaven la vida per una remullada i de xineses que només lluitaven pel seu plat d'arròs. I recordo frases senceres, tot i que han passat més de 25 anys. Una deia: "Si tens por, és que estàs fent alguna cosa malament". Per tant, estimada Cristina, estic d'acord amb el teu sentiment d'injustícia i de malestar. Però la por de suspendre, deixa-la de banda. Perquè la feina només és feina, i el més important per sort no us falta ni a tu ni a la Marta ni a l'Angelina, i és la SALUT i la força per tirar endavant. Passi el que passi.
ResponElimina