Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Setcases, Ripoll... És una mica com ser a casa. Sempre hi hem anat, la meva àvia era d'allà. Quan creues els túnels de Capsacosta tot és diferent: l'aire és més fresc, els colors vius i la natura exuberant. M'agrada poder veure-hi xais, vaques i cavalls pasturant aquí i allà, netejant els camps. Avui el més bonic que tinc per ensenyar són unes quantes fotos, potser no massa ben fetes, potser millorables, però plenes de la il·lusió i el record de totes les vegades que hi he anat.
Cada dia creuo les aigües del Ter, just abans d'arribar a la Gola, però el meu pensament sempre va més enllà, a les muntanyes que veig lluny a l'horitzó, però que me les sento ben properes.
