El primer dia sempre hi ha aquell cuquet que es belluga a la panxa: el primer dia al cole, a la feina o el primer dia de viatge. Avui és el meu primer dia com a "bloguista". Ja fa dies que hi dono voltes, sobretot des que vaig veure el bloc de l'Esther, una companya i amiga del bloc "A l'atzar agreixo". No només m'ha fet reflexionar i passar bones estones amb els seus comentaris, sinó que, a més, és a ella que li dec aquest bloc.
És una activitat ben sana compartir sentiments i reflexions amb altra gent, de vegades també molt útil. M'agrada el que diu Gaziel sobre el seu dietari:
"dient tot de coses que em passaven pel cap, sense pretensió ni sistema, però que tanmateix, fet i fet, són una manera de veure el món i una manera de viure-hi"
Precisament això és el que vull dir. Les paraules d'un bon escriptor sempre ho expliquen millor.
Avui és el meu primer dia d'un camí on el final no és important.
