Sí, és així. Tot ho tinc desordenat. No només la casa, sinó també les idees. Últimament els posts que he fet no són massa engrescadors... Em fa falta un resset: descansar una mica i tornar-hi amb força i energia.
Us podria explicar que la Neula i en Benet (els gossos de casa) s'escapen cada dia, que a la feina tenim més activitats que dies té una setmana, que amb l'Eduard ens hem passat el cap de setmana remenant "trastos" del trasllat (que vam fer a principis d'any), que estic llegint a marxes forçades els llibres del club de lectura... però no ho faré. Esperaré a tenir alguna cosa interessant a dir, tenir una foto d'aquelles de caure de cul per posar i, sobretot, esperaré el Nadal, la millor època de l'any a casa meu. Però d'això ja us en parlaré un altre dia.
Cristina guapaaaa! M'he equivocat t'he escrit el comentari al post de la castanyadaaaa!La vida és massa curta per preocupar-te perquè tot estigui en ordre. Viu!
ResponEliminaÉs curiós com vivint en un paratge idíl·lic també necessitem fugir. Suposo que és la rutina. Vosaltres anau a cercar més tranquil·litat, com noslatres. No hem canviat tant. M'he tornat menys urbanita i cada dia veig més clar que si no hi ha alguna cosa dins teu que et fa estimar la natura, no pots tenir una vida completa. Et perds una meravella. Quan estigui a la Sierra i miri les estrelles, pensaré en tu. I en na Marta, que fa dies que no xerrem. Quin trio!!!
ResponEliminaMireia
I sobretot, no es disculpis per escriure coses tristes. Els amics estan per compartir aquests moments, i ja que no ens tricam per explicar-ho, aquest pot ser el nostre sofà virtual.
ResponEliminaMireia