dijous, 5 de novembre de 2009

L'opositora

L'opositora ha deixat de ser-ho. Ara podrà ser lectora, amant de la música, cuinera, amiga, dona, companya de feina i fins i tot mestressa de gats i gossos.
Avui l'exopositora se sent molt bé. Té ganes de celebrar-ho amb tothom que li ha donat suport. Per ella és difícil expressar-ho amb paraules, i més al blog. Creu que les companyes ja saben que les estima molt; la família també sap que ella els hi agraeix moltíssim tot el que han fet aquests mesos; els usuaris saben que seguirem treballant més que mai per satisfer-los; els amics també saben que l'exopositora els convidarà un dia no gaire llunyà per celebrar-ho; i la coral de la Vall d'Aro sap que l'exopositora està molt contenta de formar-ne part. Però l'exopositora encara no està prou satisfeta.

L'exopositora ha de donar les gràcies a tots vosaltres que de tant en tant heu llegit el seu blog. Alguns són coneguts de l'exopositora, altres no. Però tots tenen coses en comú amb l'exopositora que els agrada llegir, escriure i donar una mica més d'encant al dia a dia.

L'exopositora agraeix a l'atzar haver-vos conegut. A pesar de los pesares la vida no és tan dolenta i a vegades unes paraules de tardor l'ajuden a animar-se, uns còmics d'en Tatay l'ajuden a riure o uns dibuixos d'en Quim Bou li recorden vells temps medievals. Fins i tot un escriptor li va fer escriure un poema en un racó dalt del món, l'exopositora n'està ben orgullosa. Els clàssics tampoc l'han abandonat i entre Roma i New York, la Mariàngela l'ha transportat de la capital més antiga a la més moderna. L'exopositora, tot caminejant, també ha volgut passar per la maleta sarda i compartir-hi l'amor per les tomates i les esbargínies. Tant un diari absurt com uns frikitecaris han fet riure moltíssim a l'exopositora i uns dilluns musicals també li han amenitzat algunes estones. Fins i tot algú que és funestament desmemoriat ha ajudat avui a l'exopositora a trobar la manera d'expressar el que sent.

Finalment l'exopositora vol agraïr a Torroella de Montgrí que cada dia, quan arriba al poble, pugui dir-se a ella mateixa: "em sento com a casa".
L'exopositora us convida a celebrar-ho amb uns panellets casolans. Bon profit i moltes gràcies!

7 comentaris:

  1. Exopositora, de part dels meus porquets, felicitats!

    ResponSuprimeix
  2. Moltes felicitats! Moltes gràcies també, per els panellets. Deuen estar boníííííííssims!

    ResponSuprimeix
  3. Cara Cristina grazie davvero. Sei riuscita a imbastire, partendo da una tua vicenda personale che ti ha molto impegnato e coinvolto, un pezzo molto bello, in cui in un tuo modo personale, sei riuscita a rendere il ringraziamento a tutti quelli che leggi e che ti leggono, un piccolo pezzo di poesia in prosa.

    ResponSuprimeix
  4. Gràcies per les felicitacions! No hauria estat el mateix sense tots vosaltres, i els porquets! M. Antònia, fan bona pinta i són bons de gust, els panellets, però van sortir un pèl durs, bé l'any que ve sortiran millor! :-))

    Sandra, grazie. Tu sei sempre molto buona con me. Sempre faig el que em surt de dins i sembla que el resultat us ha agradat, això és el que importa. Salute e bacci di la Vall d'Aro!

    ResponSuprimeix
  5. Felicitats Cristina i gràcies pels panellets... els de casa, passades unes hores, també van quedar un xic durs, em sembla que és una condició que es repateix sovint al món dels panellets i brunyols cassolans.

    Celebro que puguis tornar a estimar tot el que t'envolta amb temps i passió.

    Una abraçada,

    Un que és funestament desmemoriat.

    ResponSuprimeix
  6. No saps l'enveeeeeeeeeeeejaaa que em fas... Viure en un racó de món tan maco deu ser un goig per l'Ànima! Jo aquí entaforat a la ciutat...

    Bé, m'ha agradat molt el teu blog! Espero que també t'interessi el meu :)

    L'imperdible de ℓ'Àηimα

    ResponSuprimeix
  7. Vaig tastar el panellets de la Cristinaaaa! Una mica durs però estaven fets amb unes ganes!
    El de coco estava boníssimmmm!

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...