divendres, 23 d’octubre de 2009

Cosir i paciència

Ara un punt cap aquí i ara un punt cap allà. Ara toca canviar de color i...òstres! S'ha de desfer que m'he equivocat, sant tornem-hi!

Així és com em dedico a fer punt de creu. Des dels tretze-catorze anys que he anat fent coses i cosetes, però ja en fa uns quants (sis, set?) que vaig començar la meva pròpia Sagrada Família. Reprodueixo en punt de creu el Guernika. No per res, simplement m'agrada el quadre i el que significa i abans de comparar-ne una reproducció em vaig dir: perquè no? El faré en punt de creu! I aquí em teniu atacant la tela amb l'agulla i reptant a una de les qualitats que em caracteritzen, la paciència.
Mireu, ja sé que no és una activitat molt divertida, ni massa productiva, però em permet fer dues coses que m'encanten, escoltar la ràdio i pensar. Malgrat la paciència que gasto, cada punt que faig té un pensament meu i una història al darrere. Tot cosint he superat desamors adolescents, he reflexionat sobre el meu futur, he planejat vacances o caps de setmana, he estructurat treballs... bé, tot el que a vegades pensem al llarg de la vida. I és que cosir té això, et deixa la ment lliure i les mans ocupades.

Doncs aquí ho teniu, un bocinet de la meva vida.

1 comentari:

  1. Brava Cristina,
    Un'opera ambiziosa, che come dici tu ti permette di vagare liberamente col pensiero. Sei davvero paziente e bravissima, e sicuramente la tua personale Sagrada familia prima o poi sarà conclusa. Mi viene da pensare al lavoro di cucito e ricamo, spesso collettivo, che ha costituito per tante donne del passato uno dei pochi momenti di scambio e socializzazione.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...