dimecres, 21 d’octubre de 2009

Les llimones



Ja han passat molts mesos des que vam plantar el llimoner davant de casa, just al costat de la finestra de la cuina. Des que van sortir els primers brots de flor no he parat de mirar-me-les. Penso molt en elles: vull que siguin ben maques i ufanoses i diuen que parlar-hi i animar-les hi ajuda.


Les llimones són massa àcides pel meu gust, potser van bé per l'encostipat amb una mica de mel, però jo no les faig servir per això. Per mi les llimones són motiu de celebració: un arròs amb llet, una coca o brunyols. Les postres més dolces que fem a casa. La primera llimona madura i preparada per ratllar servirà per celebrar alguna cosa. Encara no sé què celebrarem, però no crec que sigui un problema, de motius en podem trobar molts, perquè la mateixa vida és un regal.

2 comentaris:

  1. Quina sort que tinguis llimones aquí, ja que són més mediterrànees que de muntanya.Des dels antics es diu que són bones per la salut. Quina pell més aromàtica!

    ResponSuprimeix
  2. És l'avantatge que té està a la muntanya, però a prop del mar. Pots tenir llimoners sense que se't morin. Petons des de la Vall d'Aro!

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...