dilluns, 12 de setembre de 2011

Sense anar més lluny

Fa uns dies, tard, ja ho sé, em va arribar a les mans el llibre d'en Jaume Ramot "Sense anar més lluny". Un dietari sobre el nostre entorn més immediat, la Vall d'Aro. Em va agradar el seu esperit d'encomanar l'amor per la natura i la nostra terra. I és que en Jaume forma part del Grup Natura Sterna i és molt actiu organitzant excursions i tallers per la mainada.
Pàgina del llibre "Sense anar més lluny". Les il·lustracions del mateix autor són precioses i el contingut és molt ric popularment i científicament. Un llibre per fullejar de tant en tant.

En Jaume només el conec de vista i allò que s'en diu enraonar-hi només ho he fet una vegada, fa molts anys. Llavors jo anava a l'institut i els treballs eren l'ordre del dia. Un d'ells, de "natus" (naturals) l'havíem de fer entre dos. Així que la meva amiga i jo vam decidir fer-lo dels ocells de la Bassa del Dofí. No sabíem per on començar i ens vam decidir per anar-hi. Vam fer molta sort de trobar-hi en Jaume: pràcticament ens va fer el treball. Es pot dir que li devem la meitat de la nota. On va anar a parar la nostra feina? Doncs encara el té la professora, que de tant en tant encara me la trobo i em recorda que el guarda com a record.

Després de tant de temps ara visc a la Vall d'Aro, on ell sembla que n'és un puntal de tot allò relacionat amb la natura. I ja podem estar ben orgullosos de saber que hi ha algú així al poble, que ensenya a estimar-lo i a valorar-lo a tothom que l'envolta. De moment, a casa, pugem al carro que ell estira i animem a tothom a fer-ho, perquè si no estimem el nostre territori nosaltres, llavors qui ho farà?

6 comentaris:

  1. Hi ha professors que et marquen el camí de la teva vida, i d'altres que els marques la cara quan jugues als dards :-) Aquest és de la 1ª categoria.
    Quin llibre més bonic, i si jo fos ell, t'estaria més que agraït!

    ResponSuprimeix
  2. Tens raó hi ha profes per tot. Però s'ha de saber adaptar-se a ells, així en treus més el suc del que saben. I sí, si hi has donat un cop d'ull, el llibre és preciós. Gràcies pel comentari i records de la Vall d'Aro!

    ResponSuprimeix
  3. Quan en Marc sigui més gran l'has de dur a fer una d'aqeustes visites, eh?

    Mireia

    PD: Ben mirat, a mi no m'anirien gens malament. Tots els arbres i les plantes em semblen iguals!

    ResponSuprimeix
  4. Mireia, de fet em moro de ganes d'anar a una de les excursions que organitzen o apuntar a en Marc a alguna activitat, però m'hauré d'esperar un temps perquè encara és petit. Petonassos Mireia!

    ResponSuprimeix
  5. Lamento no haver conegut el teu espai fins avui, en tot cas, sempre si es a temps per agrair les coses. Estic content que t'agradi el meu llibre. Crec que l'he fet per gent com tu.
    Gràcies per els vostres comentaris.
    Jaume Ramot

    ResponSuprimeix
  6. Estic molt contenta que hagis escrit al blog i m'hagis visitat. Segur que ens veiem per la Vall d'Aro. Records!

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...