Pugem cap a Romanyà. Trenquem a l'esquerra, direcció la Font Josepa. Volem dinar a mig camí del coll del Matxo Mort, prop dels Metges. Les cireres d'arboç i el color groguenc de les fulles d'algun castanyer ens acompanyen durant el camí.
Arribem al lloc de sempre, amb els castanyers de sempre. Però no hi ha castanyes, aquest any un fong ens ha deixat sense poder-ne tastar cap.
Però el dinar és assegurat. Carn, torrades, allioli, moniatos i panellets. Sempre amb la companyia d'un petit foc.
Després de dinar ens dediquem a collir totes les escombraries que ha tirat la gent: ampolles, plàstics, cartutxos... I és que sempre ens fem creus de com és la gent. Tampoc costa tant deixar-ho tal com ho hem trobat.
