Pugem cap a Romanyà. Trenquem a l'esquerra, direcció la Font Josepa. Volem dinar a mig camí del coll del Matxo Mort, prop dels Metges. Les cireres d'arboç i el color groguenc de les fulles d'algun castanyer ens acompanyen durant el camí.
Arribem al lloc de sempre, amb els castanyers de sempre. Però no hi ha castanyes, aquest any un fong ens ha deixat sense poder-ne tastar cap.
Però el dinar és assegurat. Carn, torrades, allioli, moniatos i panellets. Sempre amb la companyia d'un petit foc.
Després de dinar ens dediquem a collir totes les escombraries que ha tirat la gent: ampolles, plàstics, cartutxos... I és que sempre ens fem creus de com és la gent. Tampoc costa tant deixar-ho tal com ho hem trobat.
M'has portat l'olor de la tardor de Romanyà a la ciutat humida.
ResponEliminaFlaire de tardor, escalfor als cors, converses vora el foc...temps mai perdut!
ResponEliminaMariàngela, estic contenta d'haver-ho fet, tu sempre em portes als clàssics ben a prop. Petons ben tardorencs!!
ResponEliminaCantireta, tot el que sigui estar a prop de la natura mai és temps perdut, és sempre temps guanyat!! Abraçada des de la Vall d'Aro.
ResponEliminaQuina bona sortida!
ResponEliminaGràcies Alyebard! Si no hi has estat t'ho recomano, és un lloc preciós!! Sobretot més cap als Metges. Gràcies per passar per passar a visitar-me!! :-)) Abraçades des de la Vall d'Aro.
ResponElimina