dimecres, 28 d’abril del 2010

Primavera d'obsessions



Ja fa dies que la primavera ha arribat: la verdor de l'herba que s'ha d'estassar, el til·ler ben vestit de baix al camp i tots els puntets vermells que veig des de l'entrada: són les roselles, segurament plenes d'abelles enfeinades. Però també hi ha al·lèrgies, llagastes, insectes, canvis de temps... La primavera és com la vida, té coses bones i dolentes.




Mentrestant aquest blog ha quedat abandonat unes quantes setmanes. I és que les hormones tenen això, no avisen i t'omplen el cor d'obsessions: pel pes, pel nen, per si vas amb un bon metge, per si fas tot el que has de fer, per si tens massa obsessions... Uf!! Vaig acabar ben marejada. Per sort ara s'han calmat i malgrat que aquest post no diu massa res, aprofito per "penjar-hi" la primavera que encara no es palpava al blog.

dimarts, 6 d’abril del 2010

Setmana Santa a casa




L'aire que es respira per Setmana Santa, a casa, és de brunyols, primavera, vent de quaresme i també unes miques de pluja. Mai hem seguit tota la litúrgia catòlica i la veritat és que mai m'ha despertat la curiositat, tot aquest món. Per això, com cada any, hem seguit la tradició popular, la pagana. Hem fet uns bons brunyols, hem anat a buscar espàrrecs i hem sopat i dinat amb família i amics. Molts d'aquests amics vénen de lluny, disposats a passar estones junts i riure de tot i de res.




Des que en Marc forma part de mi, tots aquests petits plaers es transformen en felicitat i em recorden la meva infantesa: records intensos que no s'han esborrat mai. En Marc també ho viurà, vull que també un dia senti aquesta alegria i recordi tot allò que de petit li vam regalar en forma de petits moments feliços. Ser mare d'aquí a molt poc em fa sentir alegria i optimisme, però també por. Suposo que a moltes dones els passa. Penses, ho aconseguiràs? No ho sé, però ho intentaré amb totes les meves forces i sé que l'Eduard estarà al meu costat.




Aquestes petites vacances han estat intenses i amb el ventre ple de futur i alegria. Ara, un cop retornats a la normalitat, només espero trobar un moment relaxat per tornar a sentir com unes bombolletes a la panxa i notar com en Marc es mou i em recorda que ja no falta tan perquè surti.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...