Ja fa dies que la primavera ha arribat: la verdor de l'herba que s'ha d'estassar, el til·ler ben vestit de baix al camp i tots els puntets vermells que veig des de l'entrada: són les roselles, segurament plenes d'abelles enfeinades. Però també hi ha al·lèrgies, llagastes, insectes, canvis de temps... La primavera és com la vida, té coses bones i dolentes.
Mentrestant aquest blog ha quedat abandonat unes quantes setmanes. I és que les hormones tenen això, no avisen i t'omplen el cor d'obsessions: pel pes, pel nen, per si vas amb un bon metge, per si fas tot el que has de fer, per si tens massa obsessions... Uf!! Vaig acabar ben marejada. Per sort ara s'han calmat i malgrat que aquest post no diu massa res, aprofito per "penjar-hi" la primavera que encara no es palpava al blog.
el sol i la pluja...... els colors els prats groccs ( sempre em pregunto quina planta és), les olors........ ara fa dies que plou i fa fred, així és la primavera, sempre me´n recordo de tu al maig i tu de mi..... s´acosten els nostres aniversaris. Un petó molt fort i segur que fas tot el possible perqué en Marc i tu estigueu bé!!!!!
ResponEliminaSento que no t'he pogut visitar fa temps. Sí els nadons dónen feina, i més ara que ens fan tenir por de tot, i tot s'ha de controlar. El pes torna al seu, si les ansietats no et fan menjar més del compte, o alló que diuent que has de menjar més per la criatura. I no és cert. Cuida't i sigues feliç.
ResponElimina