L'aire que es respira per Setmana Santa, a casa, és de brunyols, primavera, vent de quaresme i també unes miques de pluja. Mai hem seguit tota la litúrgia catòlica i la veritat és que mai m'ha despertat la curiositat, tot aquest món. Per això, com cada any, hem seguit la tradició popular, la pagana. Hem fet uns bons brunyols, hem anat a buscar espàrrecs i hem sopat i dinat amb família i amics. Molts d'aquests amics vénen de lluny, disposats a passar estones junts i riure de tot i de res.
Des que en Marc forma part de mi, tots aquests petits plaers es transformen en felicitat i em recorden la meva infantesa: records intensos que no s'han esborrat mai. En Marc també ho viurà, vull que també un dia senti aquesta alegria i recordi tot allò que de petit li vam regalar en forma de petits moments feliços. Ser mare d'aquí a molt poc em fa sentir alegria i optimisme, però també por. Suposo que a moltes dones els passa. Penses, ho aconseguiràs? No ho sé, però ho intentaré amb totes les meves forces i sé que l'Eduard estarà al meu costat.
Aquestes petites vacances han estat intenses i amb el ventre ple de futur i alegria. Ara, un cop retornats a la normalitat, només espero trobar un moment relaxat per tornar a sentir com unes bombolletes a la panxa i notar com en Marc es mou i em recorda que ja no falta tan perquè surti.
Les pors tenen el seu costat positiu, quan tot acaba surtint bé, gaudeixes amb alegria, tota felicitat, tot l´amor.....
ResponElimina