dijous, 20 de juny del 2013

Camprodon, com a casa

Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Setcases, Ripoll... És una mica com ser a casa. Sempre hi hem anat, la meva àvia era d'allà. Quan creues els túnels de Capsacosta tot és diferent: l'aire és més fresc, els colors vius i la natura exuberant. M'agrada poder veure-hi xais, vaques i cavalls pasturant aquí i allà, netejant els camps. Avui el més bonic que tinc per ensenyar són unes quantes fotos, potser no massa ben fetes, potser millorables, però plenes de la il·lusió i el record de totes les vegades que hi he anat. 






 
Cada dia creuo les aigües del Ter, just abans d'arribar a la Gola, però el meu pensament sempre va més enllà, a les muntanyes que veig lluny a l'horitzó, però que me les sento ben properes.

divendres, 14 de juny del 2013

La vida

La flor se sentia forta i vigorosa, resistent i esplèndida. La seva vida anava passant amb dies de sol, més alegres, i amb dies de pluja, més mostius i tristos, però també necessaris.

Un bon dia un bufarut de vent mal intencionat o una pluja inoportuna va emportar-se aquella flor, ja madura, deixant un buit a l'espai. La buidor es feia sentir, la tristesa i el dol suraven a l'aire. Calia passar aquest dol i vessar llàgrimes. Aquella flor forta i vigorosa era com tot a la vida, arriba un moment que s'acaba. 

Però potser aquella flor no se'n va anar del tot, potser va deixar tot el que tenia de bo en unes petites i minúscules llavors que ara la terra abraça i mima. Potser amb el temps creixeran, unes flors molt més fortes, resistents i esplèndides que la flor malaurada, capaç d'aguantar ruixats, tempestes i tramuntanades. Potser no s'ha acabat tot i hi ha temps per l'esperança, la il·lusió i la vida. Potser és bonic de recordar-ho.
 
 
Dedicat a la meva amiga que estimo moltíssim. Sé, n'estic convençuda, que ella porta el millor del seu pare a dins la seva ànima.

dijous, 6 de juny del 2013

Somriure a la vida

Heu ballat mai la música del Telenotícies mentre pareu o despareu taula? Heu posat mai els gots i les olles al rentaplats entonant la musiqueta del Tetris? Heu inventat passos de ball mentre sofregiu la ceba per l'arròs o els macarrons?
 
JO SÍ! M'encanta fer el pallasso al meu dia a dia, a casa, quan em toca fer feines avorrides, pesades o monòtones; em trec la màscara de bibliotecària, de dona responsable i seriosa. I no sóc pas jo sola, des que som dos i des de fa gairebé tres anys, que som tres, compartim aquestes petites bromes. Que ens toca anar a passejar gossos, doncs bé, què millor que canviar lletres a cançons ben conegudes.
Jugant
 
Un exemple: recordeu el famós, i pesadíssim, "envàs on vas?" Doncs vam canviar-li la lletra i la vam dedicar a la nostra gossa, la Neula, que no acaba mai la gana:
 
"encara que sigui una plastaaaa,
la Neula no s'ho menjarà!"
 
La Neula
Va ser el hit durant moltes setmanes a casa, a en Marc el fascinava la musiqueta, i la lletra també, la trobava propera i divertida.
 
Què vull dir amb tot això? Bé, que a vegades no cal esperar que la vida et somrigui, millor somriure a la vida; hem vingut només una vegada a aquest món, mirem de passar-ho tan bé com puguem.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...