En Marc està aprenent a compartir, encara costa una mica amb dos anys, però ho intentem. Divendres passat l'Assumpta Montellà va compartir amb la gent de Torroella un relat commovedor relacionat amb la Maternitat d'Elna. Vaig tenir tota l'estona les llàgrimes als ulls i un nus a la gola. No puc dir que el relat fos agradable, no és la paraula, sinó que tot era real, proper, sincer. És difícil explicar-vos tot el que ella ens va transmetre en una hora: el viatge silenciós de l'exiliat, el patiment de la set, la gana, la fred a una platja lluny de casa... però el més dur va arribar amb les dones i els nens. L'Elisabeth Eidenbenz va ser com una estrella per la plaja d'Argelés, plena a vessar de gent i amb mares desnutrides amb nens afamats. Ella s'enduia tots els nens i les mares, totes les embarassades, les cuidava i les mimava perquè parissin amb dignitat a una maternitat a Elna, al sud de França. En va salvar 597. No us vull explicar res més, cal que llegiu el llibre, cal que aneu a escoltar a l'Assumpta, cal que visiteu la Maternitat d'Elna al sud de França, cal que llegiu el blog sentiments a flor de pell.
Per això avui aquest petit escrit, no massa ben relatat, una petita illa enmig d'aquest mar de silenci d'aquest blog, però en definitiva un intent per compartir amb més gent el que vaig sentir. Us deixo amb aquesta frase d'un fill de la maternitat d'Elna.
"La meva mare va donar-me la vida a la maternitat d'Elna i l'Elisabeth la confiança en el gènere humà"
Sergi Barba.
Totes les mares, felices i contentes d'estar amb els seus fills, comparteixen la seva mirada, la seva vida. |