L'hora de partir (escrit per en Marc)

Avui tinc el plaer de posar-vos un escrit d'en Marc. Als que l'hem pogut llegir ens ha emocionat i per això espero que us agradi. També espero que no sigui l'últim i que s'animi a fer-ne algun més. 

"Humà, veig que estàs plorant perquè ha arribat el meu moment de partir. No ploris si us plau, vull explicar-te algunes coses. Tu estàs trist perquè he marxat, i jo estic feliç perquè t'he conegut. Quants animals com jo moren cada dia sense haver conegut a algú especial? Els animals a vegades passem tant de temps sols a la nostra sort! Només coneixem la fred, la set, el perill i la gana. Ens hem de preocupar de com aconseguirem alguna cosa per menjar i a on passarem la nit arrecerats. Veiem moltes cares cada dia que passen sense mirar-nos, i a vegades és millor que ni ens mirin abans de que s'adonin que som allà i ens maltractin o ens matin. A vegades tenim la gran sort que entre tantes persones passa un àngel i ens recull. A vegades els àngels venen en grup i estan organitzats, a vegades hi ha uns altres àngels que de lluny envien ajuda per a nosaltres. I llavors tot canvia. Si fa falta ens porten amb un altre tipus d'àngels que en saben molt i ens donen remeis perquè ens curem. Escullen una paraula estranya que la pronuncien cada cop que ens veuen, crec que en diuen "nom", i llavors ens sentim especials, deixem de ser anònims, de ser un més de tants que n'hi ha. 

També coneixem el que és una casa! No te'n fas una idea de la importància que té una casa a la nostra vida. Ja no hem de tenir por mai més, ja no hi ha més fred, ni set, ni perill, ni gana. Si poguessis adonar-te'n de la felicitat que ens causa això! Per a nosaltres qualsevol casa és un palau. Ja no ens preocupa si ha de ploure, si passa un cotxe molt ràpid o si algú ens farà mal. I principalment ja no estem sols, perquè a cap animal li agrada la soledat, què més es pot demanar?! Sé que t'entristeix la meva partida però havia de marxar ja. Et vull demanar que no et culpis per a res, et vaig escoltar sanglotar la nit passada que hauries d'haver fet alguna cosa més per mi. No diguis això, vas fer molt per a mi! Sense tu no hauria conegut totes les coses boniques que avui m'emporto amb mi. Has de saber que nosaltres, els animals, vivim el present intensament i que som molt savis: gaudim cada petita cosa de cada dia i oblidem les coses dolentes del passat ràpidament. Les nostres vides comencen quan coneixem l'amor que tu m'has donat, àngel meu sense ales i de dues potes. Has de saber que quan troben a un animal que està molt malalt i que li queda molt poc temps en aquest món, l'ajudes moltíssim acompanyat-lo a la seva transició final. Com t'he dit abans, a cap de nosaltres li agrada estar sol i menys quan ens adonem que ja estem a punt de marxar. Potser per a tu no és important, però que una persona estigui al nostre costat acaronant-nos i amanyagant-nos suaument la pota ens ajuda a marxar en pau. 

No ploris més si us plau. Jo me'n vaig feliç. M'emporto al record, el nom que em vas posar, de la calor de casa teva que durant aquest temps s'ha transformat en casa meva també. M'emporto el dolç so de la teva veu parlant-me encara que no entengués sempre tot el que em deies. M'emporto al cor cada carícia que em vas fer. Tot el que vas fer per a mi va ser molt valuós i t'ho agraeixo infinitament, no sé com dir-t'ho perquè no parlo el teu idioma, però segurament has vist la meva gratitud a dins dels meus ulls. 

Ara et demanaré només dos favors. Renta't la cara i comença a somriure, recorda els meravellosos moments que hem viscut junts en aquest temps, recorda les bogeries que feia per animar-te el dia. Reviu com jo totes les coses bones que hem compartit en tot aquest temps. I no diguis que no adoptaràs un altre animal perquè has patit molt amb la meva partida. Sense tu no hauria viscut tots aquests moments tan bonics que he viscut aquí. Si us plau, no facis això! Hi ha tants animals com jo esperant a algú com tu... Brinda'ls el que m'has donat si us plau, ells ho necessiten igual que jo ho vaig necessitar. No guardis l'amor que tens per a donar per por a patir. Seguix el meu consell i atresora les coses bones que comparteixes amb cadascun de nosaltres reconeixent que ets un àngel per a nosaltres , els animals, i que sense gent com tu les nostres vides serien més dures del que a vegades són. Segueix amb la teva nobla tasca que ara em toca a mi ser el teu àngel. T'estaré acompanyant el gran camí de la vida i ajudant-te a ajudar a altres animals com jo. Parlaré amb altres animals que estiguin aquí amb mi, els hi explicaré tot el que has fet per a mi, t'assenyalaré i diré orgullós "aquella és la meva família". La meva primera tasca ara és ajudar-te, ara des d'aquí, a què no estiguis més trist. Aquesta nit, quan miris el cel i vegis una estrella parpellejar, vull que sàpigues que soc jo picant-te l'ullet, avisant-te que he arribat bé i deint-te gràcies per l'amor que m'has donat. M'acomiado per ara, però no dient-te "adéu", sinó dient-te gràcies per l'amor que m'has donat. M'acomiado però no dient-te "adéu", sinó dient-te "FINS ARA". Hi ha un cel especial per a gent com tu, el mateix cel on anem nosaltres i la vida ens premia tornant-nos a trobar allà. T'ESTARÉ ESPERANT. "

MARC ALMAR RUFÍ. 12 anys.