dimarts, 25 de maig de 2010

Hormones

No estic sèpia, com diria l'Emi. Només seré mare. Estar embarassada és bonic, sí: tothom et diu que estàs guapa, sents que tens una vida a dins teu, et cuiden: els pares, la sogra, la germana i sobretot el marit. És agradable. Però també té costats que normalment no es diuen: et canses més aviat, no pots menjar pernil salat ni fuet, ni aquell bistec un pèl cru, tens massa gana, vas a classes de part, treballes a mig gas, però sobretot hi ha una cosa que no pots controlar: les hormones. Un dia et fan sentir contenta i feliç, però l'endemà tot s'ensorra. No és just ensorrar-te quan tot et ve de cara, però no hi puc fer res.
Diumenge passat, el meu aniversari. Dinar familiar, un dia radiant envoltada de la família i...les hormones decideixen actuar pel costat negatiu. Mala sort!

1 comentari:

  1. Vaja! Sento que a vegades estiguis negativa. Quan vaig fer Ioga em varen ensenyar que la ment pot més que tot, i ho crec. Sigues forta i no et deixis guanyar per les hormones. Sigues feliç. Quan et trobis abatuda, pensa en coses que t'agraden molt i fica't de cap, tot reposant. Pensa en coses boniques, viu-les i totes les cabories que no tenen raó de ser marxaran. Des de dintre el teu nadó t'ho agraïra i et donarà les gràcies, com no et pot abraçar encara, et premarà i et donarà copets per dir-te "hola". Tanca els ulls i... com tu dius.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...