dimarts, 25 de maig de 2010

Adéu

Era el germà del meu pare, el fill de la meva àvia, el pare dels meus cosins, el marit de la meva tia: era el meu "uncle". Van llegir aquesta poesia per ell, avui jo l'escric al meu bloc, també per ell.






A l'altra banda del camí

La mort no és res: jo tan sols sóc a l´altre costat.

Jo sóc jo, vosaltres sou vosaltres.

El que he estat per vosaltres, ho seré sempre.

Anomeneu-me pel nom que sempre m´heu anomenat.

Parleu com sempre ho heu fet:

no empreu pas un to diferent, ni solemne ni trist.
Continueu rient del que ens en rèiem junts.

Reseu, somrieu, penseu en mi.

Que el meu nom sigui pronunciat a casa nostra com sempre s´ha fet,

sense èmfasi ni angoixa.

La vida significa el que sempre ha significat.

L´eix és el que sempre ha estat.

El fil no s´ha tallat.

Per què estar fora del vostre pensament,

simplement perquè sóc fora de la vostra vida?

Jo us espero. Jo no sóc pas lluny,

just a l'altra banda del camí.


Charles Peguy

3 comentaris:

  1. Un adéu sentit. Pot estar content allà on et estigui. Una bona fotografia. Encara que tard en llegir-ho, el meu condol.

    ResponSuprimeix
  2. "La sorra del camí"
    Els colors ja no són colors,
    la llum no és llum.
    El vent fred,
    cap abric serveix.

    De dia no hi ha sol,
    la nit més fosca.
    No veus res.
    Només sents l´aire
    fred que atravesa el cos.

    No hi ha demà,
    el pasat és el que ens queda...
    la foscor, aquest fred humit
    la pluja i els peus molls.

    La pujada cada cop més dura,
    la sorra en els peus
    se´t clava
    i fa tanta fred....
    tant de vent

    les fulles i el vent
    calma, pau
    fred

    ( a Emiliano 2009 )

    ResponSuprimeix
  3. ...traigo
    sangre
    de
    la
    tarde
    herida
    en
    la
    mano
    y
    una
    vela
    de
    mi
    corazón
    para
    invitarte
    y
    darte
    este
    alma
    que
    viene
    para
    compartir
    contigo
    tu
    bello
    blog
    con
    un
    ramillete
    de
    oro
    y
    claveles
    dentro...


    desde mis
    HORAS ROTAS
    Y AULA DE PAZ


    COMPARTIENDO ILUSION
    CRISTINA

    CON saludos de la luna al
    reflejarse en el mar de la
    poesía...




    ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE MONOCULO NOMBRE DE LA ROSA, ALBATROS GLADIATOR, ACEBO CUMBRES BORRASCOSAS, ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER ,CHOCOLATE Y CREPUSCULO 1 Y2.

    José
    Ramón...

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...