Fa un any em costava passejar pel camí: s'em feia cansat i la panxa em pesava moltíssim. Em distreia veient com la Neula, la nostra gossa, es menjava les cerves que hi havia per terra. No devia ser un bon any per les cerves, perquè eren una mica verdes i eren totes a terra.
Ja ha passat un any. Ara passo pel camí ben carregada amb en Marc a coll. La Neula no es menja cap cerva perquè estan totes a l'arbre. Un any pròsper per les cerves i per mi també. En Marc ja té un any i només amb aquest any m'ha ensenyat moltes coses. Només desitjo seguir aprenent cada dia que passa i que d'aquí a un any pugui tornar a fer un escrit per celebrar-ho.
A la foto: en Marc amb en Heavytz, el gat negre. Tenen la mateixa edat. Un dia, quan en Marc tenia dies, l'Eduard va anar a la ferreteria i va tornar amb un parell d'eines i un gatet a sota el braç: era ben bé una boleta negra com el carbó i uns ulls del color de la fulla d'olivera. S'han criat junts i com podeu veure són molt amics.
Per molts anys puguis celebrar l'aniversari d'en Marc! I dir-nos la vida a la Vall d'Aro, com la dius, amb l'amor als teus i a la natura, bella natura, que t'envolta. Una bona abraçada, Cristina!
ResponEliminaGràcies Mariàngela! Espero seguir escrivint aquest bloc i explicar-vos-ho tot, però també m'agradarà seguir llegint els teus escrits, sempre tant interessants i rics. Una abraçada per tu, també, des de la Vall d'Aro, és clar!
ResponEliminaMoltes felicitas és molt bonic com expliques el cami de vida.
ResponEliminaÉs curiós les cerves, a St. Martí Sarroca d'on sóc filla no eren molt freqüents, només en coneixia una de cervera i quan era el temps que estaven madures, cap a la tardor era una excursió obligada amb els meus germans i la meva mare, quan són verdes són molt aspres, però madures, ben fosques són dolcíssimes...
Gràcies per recordar-m´ho i que per molts anys hi puguis anar amb en Marc
Quin bloc tan maco que tens... no ho sabia, no m'ho havies dit. El que narres sobre el primer any del Marc (com et pots imaginar), mi sento molt identificada, per que el meu petit també té 1 any i per que també es diu Marc. Que maques que son a vegades les coincidències.....
ResponEliminaGràcies Camil·la! Estic contenta d'evocar records bonics per tu. A casa tenim tres cerveres ben a prop de casa, però si vols que et digui la veritat no he tastat mai cap cerva. A diferència dels nispros i palosantos, que d'això sí que sempre n'hem collit. Aquesta tardor ja en provaré i et diré si m'agraden o no... Petons des de la Vall d'Aro!
ResponEliminaGràcies pel compliment Marina! Me n'alegro que t'agradi. És bonic poder explicar coses, però també aprendre'n amb els comentaris i els blogs d'altres persones. És una experiència molt enriquidora. Molts petons a en Marc, al teu Marc, i al futur germanet o germaneta!
ResponEliminaJo tinc gats des que vaig anar a viure al poble, i són com les persones : amics que tenen personalitat pròpia. Els meus fills tenen 12 i 8 anys, però els gats els estimen com si fossin gats pocatraça :)
ResponElimina