Anar a buscar castanyes i bolets hi hem anat sempre, a casa. Sense buscar gaire, tot passejant, una excusa com una altra per trobar una clariana fer una mica de foc i coure alguna botifarra o algun tall de cansalada... Després ho acompanyem amb torrades, all i oli i escalivada i quedem tips i retips. Ja hem fet la castanyada!
Aquest any, però, ni castanyes ni bolets. Aquests d'aquí són dels únics que he vist, gràcies a la mica d'humitat i la mica de pluja que ha caigut. De castanyes amb prou feines n'hem trobat quatre de petites. Res, una misèria.
Potser és la falta de pluja, l'explotació exagerada del bosc, potser el poc respecte que li tenen alguns o potser tot alhora el que ha fet que cada any surti desanimada de la nostra "castanyada". Si no ens hi esforcem tots una mica aviat no sabrem ni què és una castanya ni quina cara fa ou de reig.
Si, va bene, ma se uno può è molto bello andare per boschi, con il gusto semplice di una passeggiata lenta, anche se non ci imbattiamo in funghi (magari pioverà e poi verrà il sole e spunteranno) e castagne. Vieni qui, ti porto in un posto dove ce ne sono, castagne. Hai visto la foto che apre il mio blog? Ho guardato il pezzetto di video su Youtube. Bello! Tu quale sei?
ResponEliminaLa teva foto de les castanyes m'encanta! La trobo preciosa. Nel video sono quella di la destra (dreta, a la punta). Bacci!
ResponEliminaCristina guapa! La vida és massa curta per preocupar-te perquè tot estigui en ordre, Viu!
ResponElimina