dijous, 2 d’abril de 2009

Els nervis del primer dia




El primer dia sempre hi ha aquell cuquet que es belluga a la panxa: el primer dia al cole, a la feina o el primer dia de viatge. Avui és el meu primer dia com a "bloguista". Ja fa dies que hi dono voltes, sobretot des que vaig veure el bloc de l'Esther, una companya i amiga del bloc "A l'atzar agreixo". No només m'ha fet reflexionar i passar bones estones amb els seus comentaris, sinó que, a més, és a ella que li dec aquest bloc.




És una activitat ben sana compartir sentiments i reflexions amb altra gent, de vegades també molt útil. M'agrada el que diu Gaziel sobre el seu dietari:


"dient tot de coses que em passaven pel cap, sense pretensió ni sistema, però que tanmateix, fet i fet, són una manera de veure el món i una manera de viure-hi"

Precisament això és el que vull dir. Les paraules d'un bon escriptor sempre ho expliquen millor.
Avui és el meu primer dia d'un camí on el final no és important.

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...