Com a casa

Els brunyols, l'estafanòria, la fred, tenir fred de peus*, masmàrria, graiella, llimotja, ubergínia/esbargínia... Aquestes són algunes de les paraules que sempre s'han sentit a casa, formen part del nostre dia a dia.

Fa poc vaig sentir dir a l'Albert Om que les paraules, les expressions que s'han dit a casa, quan els pares o els avis ja no hi són, tornar-les a dir és com fer-los un homenatge, una mica com tornar-los a tenir a prop. Em va fer pensar que potser sí que té raó. De vagades alguna situació em porta a dir expressions que dèia la iaia Montserrat i llavors la recordo com si fos ara. 

Des de ben petita que m'han agradat les paraules, expressions i frases genïnes del català. Ara gaudeixo molt quan les trobo als llibres. Recordo no fa gaire que vaig llegir Guanyaràs una mar llisa, d'en Miquel Martín i vaig llegir-hi la paraula "escarpir". Em va fer molta il·lusió, feia anys que no la feia servir i no la sentia a dir. Escarpir, per qui no ho sàpiga, vol dir raspallar els cabells per treure bé els nusos. Quan érem petites la meva germana i jo, la mare sempre ens dèia: "ja t'has escarpit bé els cabells?". Potser perquè no he tingut nens amb els cabells llargs ni tampoc nenes que hagi de pentinar gaire i encara menys escarpir, aquesta paraula va passar a formar part de les relíquies de la memòria i no l'havia fet servir mai més. En Miquel amb la seva novel·la me la va recordar i em vaig dir que miraria de tornar-la a fer servir. 

Si ho pensem bé, la llengua amb la que ens hem criat és també casa nostra, forma part de la nostra família i val la pena cuidar-la i tenir-la present perquè és un element més per identificar-nos i sentir-nos que formem part d'una família, comunitat o entorn. Per això els que ens estimem la nostra llengua, el català, l'hem de defensar sobretot fent-lo servir, enriquint-lo, coneixent-lo i ensenyant-lo als que no el saben. Alguns diran: els foresters no tenen l'obligació d'aprendre'l. Jo els contestaré: no, és veritat, ni tampoc, de moment i per desgràcia, cap necessitat, però sí que tenen el dret de formar part d' aquest entorn, de ser inclosos i de poder parlar el català sempre que vulguin. El català mai ha de ser una imposició ha de ser una eina per compartir cultura territorial, riquesa i fer comunitat. 

*tenir fred de peus: tenir "gelos" d'algú.