Aquests dies ja comença a fer més calor i l'estiu ja el tenim a tocar. De petita aquesta època no era ni tan llarga ni tan dura i segurament els ulls de nena endolceixen moments que de gran idealitzes. Però estareu amb mi que aquests últims anys els mesos d'estiu s'allarguen i es fan difícils de passar. A més a més, aquest any ens han pres la primavera, les flors i els espàrrecs han estat escadussers i ja no diguem la pluja. Els ulls s'han fet un fart de buscar verd i colors, a més de buscar núvols amb possibilitat de pluja. I n'he trobat, per sort, en algun racó, perquè la natura, com sempre, és capaç de sorprendre'ns i sempre pots trobar un petit racó amb una bonica flor o una papallona que investiga on és el millor pol·len, i fins i tot un ruixat et pot agafar desprevinguda una tarda de maig.
I el meu cap barrina i pensa en aquell any 2020 que tots recordem tan bé, que el món es va parar i la natura va guanyar terreny. Va ser una primavera tan verda i plena d'aigua! Hi havia flors i espàrrecs per parar un carro. Recordo que des de la biblioteca penjàvem a les xarxes socials petits tastets de natura i anava cada dia a passejar pel camp de baix a "caçar" alguna flor o algun bitxo amb el mòbil. En Salvi m'hi ajudava, eren tardes precioses que tots dos ens passàvem buscant algun animaló que estigués parant el sol en una flor o herba. No puc dir que enyoro aquells dies, van ser durs i difícils, sense poder veure família ni amics, però una cosa sí que val la pena dir-ho: vam tenir l'oportunitat de veure que les coses poden ser diferents.
Hauríem de reflexionar tots plegats del que deixarem als nostres fills i mirar de frenar una mica el ritme de vida que portem, potser així podrem gaudir de la natura, perquè no ho dubteu, segur que ens ho sabrà agrair. I quin millor regal per tots els nostres fills i filles que aquest!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada