dijous, 1 de juny del 2023

Xerrem?

Cafè no en prenc. Xocolata la justa. Te, en vaig prendre una vegada i amb prou feines vaig poder dormir. I és que no em fa falta cap estimulant per poder xerrar pels descosits. És un fet que xerrar t'ajuda a posar en ordre les teves idees i ajuda a veure el món des de la prespectiva d'una altra persona. A alguns i algunes de vosaltres us conec i sé que n'hi ha que us agrada la conversa, en canvi en sé d'altres que no, que sou més de fets. Ja de petita, abans de tenir una germana amb qui jugar, m'entretenia xerrant amb la veïna imaginària que veia per la finestra de la cuineta que m'havien portat els reis. Després, com tothom que aprèn a llegir, vaig començar a fer-ho en veu alta i a jugar a clics inventant-me situacions i converses. Després, quan ja dormia a l'habitació amb la Roser, m'encantava poder-li llegir algun tros dels llibres dels Hollister. Ja més gran, quan vaig haver de començar a posar colzes, estudiar en veu alta era l'opció més efectiva per les llargues hores d'estudi, fos al terrat prenent el sol de primavera o a l'habitació. I sempre hi ha hagut llargues xerrades amb les amigues i amics, a més de la família i, és clar, explicar contes als meus fills.

              Just ara la til·la comença a florir. És bona per relaxar-se i xerrar sense passar-se.
                                 

Després va arribar la pandèmia i passàvem potser massa hores en silenci o convivint amb els mateixos,  i per això quan trucaves a algú o et trucaven costava penjar, era com un oasi al desert. Per sort tot s'ha anat normalitzant i ara sembla que tinc xerrera acumulada i m'agrada parar a parlar ara amb aquest, ara amb l'altre, trobant romagueres a cada cantonada, això sí, amb control, és clar, no fos cas que em faci massa pesada. 

Avui també m'he decidit a escriure aquestes quatre ratlles per recordar les llargues xerrades que tinc amb la meva mare, la meva sogra, amb l'Emma, amb amics que ens veiem cada deu mil anys, com l'Anna i l'Adolfo, la Farners, que quan comencem no pararíem, la Roser, la Daniela i l'Emma, que passem tardes senceres xerrant, amb la meva germana, la Roser, que ens veiem poc, però quan ho fem també ens agrada posar-nos al dia, la Marta, la Pietat, l'Angelina, les companyes de feina, a moltes usuàries i usuaris de la biblioteca,  a tots els companys i companyes bibliotecàries, tots els i les cantaires de les dues corals, amb qui sempre hi he trobat gent molt maca amb qui parlar, mares i pares de companys i amics d'en Salvi i en Marc. Sempre és un plaer parlar amb vosaltres, sapigueu que m'ho passo pipa, aprenc moltíssim de totes les converses i que per això per mi xerrar forma part de la vida.

I és que conversar és de la mateixa família que escriure, per això a més de xerrar escric aquest blog, per ordenar les idees, posar-les per escrit i recordar alguns dels molts pensament que em venen al cap cada dia. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...