divendres, 21 d’abril del 2023

El dia abans de Sant Jordi

"El dia 22 d'abril de fa 32 anys una pageseta moreneta de la Vall d'Aro i un melenes de Sant Feliu van sembrar una llavor, la de la família" 


Així deia l'escrit del blog fa 14 anys. Per tant demà en farà 46 que la nostra família va començar un llarg camí que encara segueix. Convertir-me en mare i formar una família amb l'Eduard i els nens m'ha ensenyat moltes coses, una d'elles és a apreciar la feina feta per la mare i el pare. 

No devia ser gens fàcil plantar-se amb 20 i 24 anys a formar una família, amb les inseguretats de la joventut i amb el repte de crear nous vincles i rutines en una nova llar. Al cap d'un any, un mes i un dia vaig arribar jo, i sis anys, dos mesos i 4 dies més tard, la Roser.  Amb l'esforç dels meus pares, tots quatre vam viure moments molt bonics: dinars a la font, garnotades, excursions, dinars a ca la iaia, celebracions de Nadal, atacs de riure menjant meló, aniversaris... S'ha de dir, també hi va haver discussions, disgustos i mals moments, però amb sentit comú, comprensió, amor, paciència i sentit de l'humor vam sortir-ne sempre. 


A casa no hi ha roses, però sí que ja han sortit les primeres roselles, també precioses.

Avui el meu regal als meus pares és dir-vos, pare i mare, gràcies per la vostra cura i paciència, per estimar-nos i estar al nostre costat sempre . Heu estat els meus referents i ho sou, encara; intento cada dia que els meus fills creixin amb l'alegria, la seguretat i la tranquil·litat de tenir una família al darrere i això només ho puc fer gràcies a vosaltres. No hi ha discussió, mal moment o conflicte que no em faci pensar en el que m'heu ensenyat i la possible solució; no hi ha celebració, alegria i petit plaer que no us agraeixi el fet de poder-ho apreciar. I tot el que estimo i m'agrada us ho dec: l'amor per la natura, l'amor per la meva llengua, el català, l'amor als que m'envolten i sobretot a la meva família. Com era allò? Que poguem celebrar totes les obres amb els mateixos manobres? Doncs això! Una abraçada per tots dos i per molts anys!


6 comentaris:

  1. Com sempre uns escrits molt bonics, i també de bona recordança, una forta abraçada 🌹😘

    ResponElimina
  2. Molt bonic Cristina, ara ja espero cada dia poder llegir l.escrit del teu bloc. M.encanta!!💕

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! Me n'alegro que t'agradi llegir-lo, a mi m'agrada escriure-hi, tot i que no tinc tant de temps com voldira. Petons!

      Elimina
  3. Felicitats Cristina !!
    Molt emotiu🌹😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, jo també he plorat quan l'escrivia. Es fa molt difícil expressar bé amb paraules el que una sent, però si arriba a la gent això és el que importa. Abraçada!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...