Sí, sí, teniu tota la raó. Fa molt que no escric, ja fa molts dies que hem entrat al nou any, ara ja una mica vell, però les coses han canviat. Dins meu porto una vida, encara molt petita, encara poc formada, però una vida. El cos s'adapta a la nova situació: canvi d'hàbits alimentaris, canvi d'horaris... molta il·lusió i també molt cansament. Com diu la meva amiga Emi, estic en un estat sèpia. Es veu que és un estat en què fas les coses perquè toca fer-les. I la veritat és que fins ara ha estat així. Tot just el cap de setmana passat em vaig animar a arreglar l'armari de la roba i a tenir ganes de viatjar fins a la Vilella Baixa per anar a veure els meus amics i fer una bona calçotada. Ara puc començar a gaudir de la nostra nova vida, el nostre nou any, el de la nostra família.
PD: no hi ha foto, però és que tinc la càmara de fotos amb un pam de pols, almenys! Fa segles que no la faig servir, però us prometo una bona foto al proper post, que espero que serà d'aquí a no gaire.
Benvinguda i felicitats per la nova. Cuidat i sigues feliç, és el millor pel nou estat, pels dos que esteu tan junts sense que us conegueu. És la millor espera que es pot tenir durant una vida.
ResponEliminaGràcies M.Antònia!! A poc a poc vaig assimilant el meu estat. Ens ho vam pensar abans de posar-nos-hi, però quan t'hi trobes no t'ho acabes de creure. Em sento molt feliç.
ResponElimina