Ja sóc a la recta final de tota aquesta història de les oposicions. Ja s'acaba, per sort! Puc dir que finalment he aconseguit treure el costat positiu de tot plegat, no sense ajuda:
-El got mig ple de la Marta.
-Els ànims de l'Angelina i el seu afany per les oques.
-La sensibilitat de companys de professió, com l'Esther, en David, la Montse, la Mercè, la Isabel...
-La incondicionalitat dels usuaris com en Tatay, l'Àngela, la Judit i tants altres que m'han donat suport.
-Les converses amb amics: la Marta, l'Òscar, l'Esther... Com ajuda una conversa a temps!
-La meva família, sempre al meu costat.
-I l'Eduard. Ell m'ha ensenyat, sense ni una paraula, que per estudiar cal descansar i tenir moments d'esbarjo, sinó tot es veu negre. Bé, també he de reconèixer que cuina com els àngels i això aixeca els ànims a qualsevol!
Una curiositat: per molts estudis i feines en joc que hi hagi no deixaré mai de tenir un llibre a la tauleta. Per coses de la vida vaig acabar el de l'Anna Gavaldà, Junts i prou i just en aquell moment em va venir a les mans Les edats perdudes, de la Judit Pujadó. Quina sort la meva! Podré acabar de preparar-me les oposicions acompanyada d'una de les usuàries més especials de la nostra biblioteca. Judit, si estàs llegint vull que sàpigues m'encanta la teva novel·la i que la penso recomanar a tothom, comprar-me'l i demanar-te'n una firma, una dedicatòria i una abraçada!
Com que no m'acomiado pas, ni penso desinflar-me com un globus al final d'una festa, us puc prometre que aviat us parlaré d'aquest llibre, de la tardor, us posaré fotografies de la Vall d'Aro i estaré més activa que mai: passi el que passi estaré un temps llaaarg sense tocar un llibre de dret administratiu (a no ser que l'hagi d'endreçar al prestatge de la biblioteca, és clar!).
Un petó a tots i fins el dia 2 d'octubre, és a dir JA!
Ei, sí que estic llegint-te. Moltes gràcies per les floretes i molta sort amb les opos!
ResponEliminaJudit