dimarts, 8 de setembre de 2009

Vespre

El vespre sempre ha estat la meva hora preferida. Després d'un dia d'activitat arriba la clama, l'hora de trobar-se amb la família per sopar, per comentar com ha anat el dia; al bon temps sents les orenetes que xisclen i respires una mica d'aire fresc, una treva després d'un dia de calor intensa i xafogosa. Amb la fred és l'hora d'encendre el foc i preparar una sopa ben calenta, és l'hora d'arreplegar-se davant del caliu i fer una torrada i una mica d'escalivada, és l'hora de... Ui! Em sembla que ja enyoro la fred i la pluja. Només espero que no es facin pregar gaire, mentrestant gaudiré dels vespres de setembre:
a un costat el dia es va fonent,
a l'altre costat la nit comença a prendre protagonisme.

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...