dilluns, 13 de març del 2023

Ser tia

A fer de tia em vaig estrenar amb la Clara. A l'agost farà deu anys. Ja a l'hospital la vaig agafar a coll i vaig connectar amb ella de seguida. Com que en Marc ja tenia tres anys i s'estimava molt la Clara vaig poder estar per ella i algun dia a la setmana la tenia al matí. Recordo que era molt bona, dormia quan tocava, no es feia gens estranya i era molt riallera. Només hi havia una cosa, a l'hora de menjar era un drama, costava molt fer-li empassar un parell de cullarades. Un dia, i m'en recordaré sempre, se va acabar tota la papilla, TOTA! No m'ho podia creure. Ara la Clara és una nena encantadora, xerraire, llaminera i trempada, que sempre m'abraça quan ens trobem. Xerrem de l'escola, les companyes i companys i ens posa a tots al dia del safareig de la classe.

Després va arribar la Marina. Amb ella ha estat diferent. Quan va néixer jo tenia en Salvi amb poc més d'un any, a més d'en Marc, i era tot molt més complicat per implicar-me amb ella. Per sort amb el temps l'he pogut conèixer més i ara també som molt amigues. És una nena més tímida, però quan s'obra és molt divertida i intel·ligent, a més de molt alegra. M'encanta quan explica coses, té uns raonaments molt interessants i es fa estimar moltíssim. També té una imaginació desboradant, és molt divertit com juguen a pokémons amb en Salvi. Aquest parell són molt amics i poden estar hores junts sense barallar-se.


M'agrada molt poder estar amb elles, i en Marc i en Salvi s'ho passen molt bé amb les cosines. De tan en tan venen a casa i fem galetes o una coca, o simplement venen a jugar. Alguna vegada he hagut d'anar a buscar la Clara o la Marina a alguna extraescolar i passem una estona junts al cotxe, buscant música xula i cantant tots plegats.  No ho podem fer gaire sovint, coses de la feina i el dia a dia, però quan ens veiem és bonic. 

I ara seré tia un altre cop. Em fa molta il·lusió. M'agradarà conèixer el meu nebot i si puc cuidar-lo de tan en tan i està amb ell estaré encantada de fer-ho. I és que ser tia és una ganga: te les estimes com una mare, però sense la responsabilitat de ser-ne. Tot són avantatges! 





5 comentaris:

  1. Respostes
    1. Molt bonic Cristina, fas uns escrits molt macos, una abraçada 🥰🙅‍♂️

      Elimina
  2. Cristina!! Que preciós tot el que expliques...em transportes amb la Clara, la Marina, en Marc i en Salvi!! Fas que sembli que els conec de sempre! Gràcies, m'ha encantat llegir-te 🥰

    ResponElimina
  3. Gràcies! Encantada que hagis passat per aquí a saludar! Una abraçada!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...