dijous, 14 d’agost de 2014

Desgranant una magrana

Em penso que sí. He tornat aquí, per escriure, per pensar, per escoltar, per llegir. L'enyorava, i tant! Però com podia començar un altre cop? Només m'ha fet falta sortir, fer una volta, passejar, mirar, no fer res... i llavors les he vist, unes magranes, encara verdes, petites, però ben plenes; la magrana és tot un món que si el desgranem veiem que cada gra és una història, cada història uns personatges i cada personatge un món d'emocions per explicar. I això és el que em queda i m'espera per escriure, per aprendre i per escoltar: TOT.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...