dijous, 23 de maig de 2013

Fer anys, una il·lusió.

Fer anys no em preocupa, és més, m'agrada. Amb els anys es comencen a llegir els dies i els anys viscuts a la cara:
 
Prop dels ulls: un plec d'aquell somriure que faig cada cop que veig la gent que estimo.
A tocar de la boca: unes petites arrugues fruit de les converses tingudes.
Les bosses a sota els ulls: plenes de mirades, observacions, alegries i també tristeses i emocions que han fet vessar llàgrimes.
Al coll: unes fines línies, aparegudes després d'haver entonat milions de músiques i cançons.
I al front: petits plecs són l'orgull d'haver solucionat problemes pensant i imaginant, intentant fer feliç als qui estimo i a mi mateixa.
 
L'any que ve aquests plecs, aquestes bosses, aquestes fines línies es faran més profundes. Un any més de rialles, somriures, cançons, preocupacions i llàgrimes s'hauran de notar per força, és llei de vida. No em fa res, ho agraeixo. Llavors celebraré un any més amb ganes i il·lusió i sobretot m'agradarà compartir-ho amb tots vosaltres.
El xuclamel, perquè a vegades una mica de dolçor està bé per celebrar els 35 anys!

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...