El verd diuen que és el color de l'esperança; a casa estem envoltats de color verd; quan mengem verd solen ser aquelles amanides grosses i maques, que a més d'enciam hi ha de tot i força; el verd als boscos significa aigua i sol; hi ha els ànecs de coll verd, tan elegants; el verd és un color imprescindible per Nadal. Tots aquests significats i molts més té el color verd. Per mi dir color verd vol dir natura i passejar-m'hi, per això el meu esport preferit és caminar. Caminar és l'esport més natural del món i és una sort poder-ho fer: et permet conèixer l'entorn, escoltar els ocells, les fulles dels arbres com belluguen o l'aigua d'un petit torrent.
Quan vaig conèixer l'Eduard, ens vam aficionar a pujar muntanyes a la Garrotxa i fins i tot vam pujar al Puigmal. Vam fer molts quilòmetres, de fet vam acabar junts a dalt del Monsant, a plena muntanya. Després amb els nens vam canviar les grans excursions per les petites sortides. Per això d'excursions com les d'abans amb l'Eduard ja no en fem gaires, tot i així aprofitem quan podem per gaudir-les. Caminar amb la persona que estimes i hi convius és molt bonic, entre altres coses perquè hi ha poques ocasions per estar sols, i caminar per la muntanya ens agrada a tots dos. Comentar la jugada, el paisatge, fer alguna broma o parar a fer una fotografia, compartir el silenci còmplice i de tant en tant una mirada.
Però com que no sempre es pot combinar ser mare i pare i poder anar fer llargues caminades, tinc una companya ideal, l'Emma. Aquestes hores ens permeten escoltar i entendre'ns una a l'altra i l'altra l'una i conviden a la intimitat: compartir preocupacions, fer-les més petites i estrènyer vincles. També és divertit quan arriba l'hora de l'esmorzar i el comparteixes: si tu em dones un tall d'això jo et dono un tal d'allò, jo et dono mitja taronja i tu mig kiwi... I al final sempre hi ha alguna galeta o algun bombó que ens dona l'empenta per tornar a reprendre el camí. L'endemà ens costa moure'ns, però ja tenim ganes de tornar-hi i comencem a "wikiloquejar" per trobar una altra ruta.
El color verd de la vida, el color per guardar talment com si fos l'esperança, el color de caminar entre els boscos, respectar-los i estimar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada