En Marc, d'encara no un any, va voler palpar les pedres de la paret. Tota l'experiència de centenars d'anys es van concentrar en aquell contacte. M'agradaria creure que aquest moment li donarà encara més energia i força per viure, com també me l'ha donat a mi des que visc en aquesta casa.
He vist que t'has fet seguidora d' En Blau, gràcies, m'alegra que t'hagi agradat.
ResponEliminaHe passejat una mica pel teu bloc i ves quines coses, les pedres, eternes pedres, segur que en Marc, tal com tu dius ha absorvit la seva energia.
M'encanten les pedres.
M'agrada la gent amb idees tan maques com les teves. He gaudit amb l'anècdota de les carbasses. Records des de la Vall d'Aro!
ResponEliminaI tu li has donat força a ell, i el coneixement de les pedres, Cristina!
ResponEliminaMariàngela, les pedres són realment inspiradores. Petons des de la Vall d'Aro!
ResponElimina