dimarts, 26 de maig de 2009

La Cendra

Sembla estrany com t'arribes a estimar un animal. He tingut la desgràcia de poder tastar la tristesa que et deixa el buit de la mort d'una gata, la Cendra. Avui em costa ser poètica, escriure bé i trobar les paraules justes. Avui em costa pensar en ella sense que em vingui al cap tot el que trobaré a faltar d'ella: els seus súper miols, la seva careta a través de la finestra de la cuina, la seva companyia a la falda, els seus amagatalls rebuscats, les seves corredisses...

Sé que ha estat feliç, amb això en tinc prou.

3 comentaris:

  1. escoltant el rum rum.... els seus bigotets per les cames , el pèl suau i cendra , rum rum
    carona petitona, ulls de vida i felicitat rum rum
    la cueta , ara cap aquí ara cap allà rum rum
    jugant a amagar-se rum rum......

    ResponSuprimeix
  2. Anch'io conosco il dolore per la morte di un animale: prima un cane, poi un gatto,il primo morto non si sa bene per che cosa in una settimana di dolore straziante, il secondo dopo molti mesi di malattia,soppresso alla fine di un calvario durato troppo a lungo. Una gran tristezza. Chi non ha avuto animali e li ha amati non arriva a capirlo.

    ResponSuprimeix
  3. È certo. Cendra era una gatta molto afettuosa, ma era sorda. Això no importava perquè ella era molt feliç, però no veia si algun animal l'atacava i finalment la vam trobar morta al camp de sota a casa amb una ferida a l'ull. Bé no era qualsevol dia, era el dia del meu aniversari i això també em va afectar molt. Tens tota la raó, fins que no t'hi trobes no saps fins a quin punt te'ls estimes. Grazzie per il tuo missagio.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...