Pa negre, de l'Emili Teixidor. A primer cop d'ull em feia una maaandra!! Però després va resultar ser molt interessant, sobretot pel que fa al vocabulari. Vaig tornar a reviure frases fetes, expressions que es deien quan era petita, fins i tot allò del "rei que tenia el cul vermei..." I és que el personatge millor de la novel·la és l'àvia Mercè, la tradició popular amb cames. Jo també vaig tenir una àvia Mercè, bé, més aviat una besàvia. La iaia Mercè.
Sempre feia puntes de coixí: boixet cap aquí i boixet cap allà i mentre movia les mans feia "sssss" amb la boca. M'agradava, era una estona de silenci i relax. Poques coses més en recordo d'ella: un mocador al cap, "cubos" amunt i avall i referències d'ella en els comentaris d'avis, pares i oncles. Diuen que cuinava molt bé i que si entraves a la cuina per picar, sense que t'adonessis de res ja tenies un grapat de sal a la boca.
Em reservo un espai en aquest post per posar una foto que tinc amb ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada