Les soques d'olivera sorprenen. Tenen plecs, corbes, ombres que fan que cada una sigui diferent i única.
En podem trobar que siguin una mica complicades, que han hagut de prendre camins diferents a la vida i que la seva trajectòria ha estat difícil.
Altres són amants de la seguretat i la fermesa, malgrat que ha passat molt temps. S'arrelen a la seva terra i al seu marge, estimant-lo i entomant totes les roques i entrebancs que se li presenten.
Fins i tot n'hi ha que són rectes i estrictes, però també amb les seves contradiccions.
Algunes són maternals i gaudeixen fent créixer petits plançons, intentant que segueixin el seu camí.
I finalment també trobem aquelles soques joves i tendres que encara no saben què faran, ni quin plecs i replecs els hi espera, però que estan plenes d'il·lusió i esperança.
I és que les soques d'olivera són com la vida mateixa, boniques, però també complicades, i malgrat tot val la pena viure-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada