Existeixen llocs especials i màgics. A casa en tenim un, és l'escala. . És de pedra, forta i resistent, però no per això invulnerable al
pas del temps. És vella, molt vella, té moltíssims anys, cops, bonys i ombres. Tot i així ens hi ha permès llegir, discutir, escombrar, fregar, repicar paret, jugar amb nens, xerrar, riure, dormir, navegar, acariciar a gats i gossos i sobretot viure-hi. Els esglaons, però, són els únics que podrien acabar de completar la llista i que fan de nexe entre generació i generació.
 |
| La Neula dorm aquí cada dia, sobretot des que no hi ha en Benet |
Quan t'hi asseus i deixes passar l'estona, sembla que el temps es pari, fins i tot a vegades t'hi poses per esperar aquells cinc minuts abans de marxar a treballar o a fer algun altre encàrrec. I no penseu que només nosaltres hi trobem la gràcia, a vegades, quan ens vénen a visitar, algú prefereix seure a l'escala que al sofà o a la cadira. La Neula, tampoc se la deixa perdre i tot sovint s'hi ajau al replà de dalt.
Crec fermament que tots tenim un lloc màgic, un espai on ens hi sentim més còmodes, on a vegades hi deixem perdre el temps o l'aprofitem per fer-hi alguna cosa. Us convido a buscar-lo i a trobar aquests moments que fan que la vida sigui diferent, curiosa i de bon passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada