Fa quatre anys que sóc mare. És tan difícil ser mare com fàcil és estimar els teus fills. Hi ha moments que penses "vaig pel bon camí", n'hi ha altres que "vols dir que anem bé?" Bé, així és la vida mateixa, amb fills o sense, no som perfectes i cal seguir el sentit comú de cadascú, a vegades t'equivoques i a vegades no. Per aquest motiu ser mare m'ha ensenyat a escoltar.
A la vida escoltem de diferents maneres: per adquirir coneixaments, per comunicar-nos, per emocionar-nos amb la música. Però essent mare he descobert una altra manera d'escoltar. Saber apreciar el que t'expliquen, entendre el que et volen comunicar, mirar de trobar sentit a tot el que t'envolta, i també, molt important, saber escoltar-se a un mateix. Tenir moments per estar sols és també important. Hi ha una família, sí, cal dedicar-hi temps, sí, però també cal saber qui som nosaltres mateixos i tenir moments d'aquells de no fer res: passejar, llegir, mirar els arbres, el cel, el mar... Allò que s'en diu badar.
Jo, que sóc una mare com qualsevol altra, confesso que sóc una aficionada a badar i us animo a fer-ho, és molt bo per la salut, m'ho va dir una vegada un professor de metges, i jo, n'hi que sigui per interès, me'l crec. Bon cap de setmana i no us oblideu de badar una estona, dos dies donen per molt!
 |
| Cada any, quan en Marc fa anys, apareixen les cerves. Recorden que encara som agost, malgrat el temps que fa. |
 |
| Un banc per badar, imprescindible! |
Cites relacionades amb aquest post
"Abans de prendre la decisió de comprar aquella casa, havia de comprobar que li fossin grats els sons que s'hi sentien. Si la remor del vent o el silenci no el complaïen, valia més fer mitja volta i anar-se'n d'allà. Però els sons que va escoltar li van transmetre serenitat. [...]"
Ossos al jardí. Henning Mankell. Ed. Tusquets.
