Avui fa un any i un dia que no passo pel blog. Però no l'he abandonat mai. De tan en tan en pensava alguna per penjar, fins i tot rumiava quina foto hi podria posar, però ja ho veieu, les coses són així.
Ara sóc mare. Tot ha canviat, res és igual. M'agrada ser-ne i gaudir-ne fins l'últim minut del dia, quan ell s'adorm. Però aquella estona pel blog el trobo a faltar, sí. Per això avui només us dic que he tornat. Sense foto, sense massa contingut, però amb ganes i il·lusió per seguir escrivint (si puc).
