A la barana dels teus dits, mare,
vaig veure el món per primera vegada.
Quan vaig fer-me gran, sense voler,
els teus dits traspuaven aire lliure, fresc,
argentat, suau, blau,
però també roig, boig, vertiginós.
No hauria volgut mai saltar aquella barana,
no hauria abandonat aquells dits, mare,
però la vida és així, com la mar, moguda i plana;
jo ara sóc una aprenent de l'amor i l'odi,
d'aventures i desventures,
d'un bon dia i d'una mala tarda;
però qui no enyora ser una petita nena,
quan tu, mare, poses els teus dits de barana?
Per la meva mare
