Doncs sí, ja anem pel capítol 14 d'aquesta aventura que, esperem, només acaba de començar. Vam iniciar el nostre camí allà dalt, al Clot dels Cirers, a la serra del Montsant; hem fet una part del camí motorizats amb una KLE o amb una Varadero i un casc per barret. I no pas per anar aquí al costat, sinó per veure amics a les terres de l'Ebre, o familiars a Anglaterra, per compartir estones amb el paisatge d'Itàlia o Galícia. Tampoc ens ha faltat l'apassionant aventura de les mudances o l'esforç per entendre'ns les manies i costums de l'un i de l'altre.
Però això només eren els cinc primers episodis: després van arribar en Missi, en Benet, la Cendra, la Tuni i la Neula, la responsabilitat dels animals, que sempre són importants dins la família. En el capítol vuit va arribar el moment de formalitzar-ho, tot plegat. I sí, ho vam celebrar amb els qui havíem compartit trams o cruïlles del camí, marges o fins i tot amb els que n'havien modificat la trajectòria.
El capítol 10, però, va ser el més impactant, el que realment ens ha estabilitzat, el que ens ha fet canviar la moto pel cotxe. Va arribar en Marc i amb ell una força d'estimar diferent. Una manera d'entendre la vida que et capgira els esquemes. I és clar també canvies de costums: vam passar de mirar les carreres de motos, per veure en Mic o en Timmy, de veure pel·lícules al cinema a escoltar les cançons d'en Tonietti i d'anar a un concert de Sangtraït a anar a l'hora del conte a la biblioteca.
I així, entre gegants, capgrossos, castellers, contes, cançons, rialles i globus hem escrit quatre capítols més, fins avui, bé, demà, que arribarem al número 14. I vet aquí el nostre petit col·leccionable de setembre: petit, senzill, modest, tendre i propi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada