Tothom espera l'estiu per anar a la plaja, a posar-se moreno i a banyar-se, fer vacances i gaudir de la lectura (desenganyem-nos, la majordia de gent llegeix més a l'estiu, paraula de bibliotecària). En canvi el millor sol és el d'hivern, el que ens escalfa amb tendresa i generositat, el que dura només unes horetes , el que ens fa somiar deu minuts, just el que dura la migdiada. És un temps preciós, curt i que ens evoca aquell estiu que tothom desitja. És un temps d'espera.
Aquests dies toca descansar, aprofitar aquest sol i... sí, espero, espero un dia i un moment. En aquesta vida tot arriba i tot passa. Podríeu dir-me que qui espera desespera, doncs, mireu, a mi m'agrada. Recordeu la nit de Reis quan éreu petits, o el dia abans del casament, o fins i tot el dia abans d'una cita amb la persona de qui estàs enamorada? És aquella emoció que vindrà una cosa bona, una il·lusió, una alegria que el dia després ja només és un record i una enyorança.
Doncs mentre estic gaudint d'aquesta espera, d'aquest sol d'hivern, la vida segueix: s'ha d'anar a treballar, hem de celebrar aniversaris i farem dinars familiar. Però arribarà el dia, no ho dubteu, i amb il·lusió i emoció no m'oblidaré de compartir-ho amb tots vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada