Hola Salvi,
Segurament quan llegeixis aquestes paraules ja seràs gran. Ara mateix, però, mentre t'escric la carta, estàs encara a dins la panxa, just falta un mes escàs perquè surtis i veiem la teva cara. Voldria explicar-te que tots tres estem molt contents que arribis a la nostra vida. Podríem dir que t'esperem amb impaciència. Ara mateix en Marc, el teu germà, té quatre anys, és un nen espavilat, xerraire, sensible i molt carinyós. Té molta curiositat per tot, li agraden molt els contes i jugar amb els altres. El teu pare és molt bona persona, carinyós, és molt manetes i mai té un no per ningú. De mi et diré poca cosa, potser llegint aquest blog veuràs com sóc molt millor que si t'ho explico.
En aquest moment aquest és el nostre retrat, però encara faltes tu. No sabem com seràs: ros, moreno, cabells arrissats, estirats, a qui t'assemblaràs? Seràs de menjar, de dormir? Seràs tranquil, mogut, plorener, rialler? Tossut (em sembla que això no te n'escaparàs per cap costat...)? T'agradarà la lectura, la bicicleta, la moto, el futbol, anar a buscar espàrrecs? Doncs de moment tot això encara no ho sabem.
Així vaig començar la carta fa vuit anys. Ara ja t'hem vist la cara, ja et coneixem i t'estimem tal com ets. Tots quatre ja tenim bromes en comú, anem tots a buscar espàrrecs, a passejar gossos i de vegades ens venen atacs de riure. Ja sabem que no t'agrada el futbol, que vols aprendre skate i que t'encanta la tirolina. Ets tímid, però espavilat, al cole t'encanten les matemàtiques. T'agrada jugar amb la Marina a pokémons, muntar legos i més que llegir de moment t'agrada que et llegeixin.
Salvi, ara ja som quatre, la família al complet! A partir d'aquí ens passarà de tot, bo i dolent, però ens tindrem uns els altres per tirar endavant, gaudir-ho i superar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada