Fa 100 anys Ferran Agulló va batejar la Costa Brava. Fa una setmana la nostra costa va ser el paisatge favorit de Catalunya. Fa uns dies vaig poder comprobar com tot això és maravellós i trist alhora. No puc negar el privilegi de tenir unes cales precioses on hi desenvoquen les Gavarres i l'Ardenya, on els pins s'aboquen al mar per la força del garbí, però també veiem apartaments monstruosos que l'entorpeixen, turistes poc respectuosos que l'embruten i un fons marí cada cop més saquejat i pobre. Allà on abans hi havia tomates de mar, estrelles, oriços ara hi trobes alguna llauna d'olives farcides, alguna bossa de plàstic enganxada a les algues i algun oriç fotisco escadusser.
Heu vist mai un oriç sense punxes: verds, vermells, liles? I els colors irisats d'una sabateta de la Mare de Déu? Heu jugat mai a comprovar a veure si arribes al fons agafant una estrella de mar? (sempre tornant-la al seu lloc, esclar!). Heu menjat mai algun oriç amb el gust de l'aigua de mar als llavis? Heu sentit el goig de la infantesa d'atrapar serrans i jurioles escorredisses dins de la barca?Jo sí. És fantàstic. Així és com vaig aprendre a viure i estimar la meva Costa Brava: divertint-me i respectant-la.
Tots els que hem crescut aquí vivim el territori d'una manera diferent, però alguns l'han volgut viure com una font de recursos inesgotable i això no és possible. Cal un ordre: tots n'hem de poder viure i gaudir, però també tots hem de respectar allò que ens ho ha fet possible.
Tots els que hem crescut aquí vivim el territori d'una manera diferent, però alguns l'han volgut viure com una font de recursos inesgotable i això no és possible. Cal un ordre: tots n'hem de poder viure i gaudir, però també tots hem de respectar allò que ens ho ha fet possible.
Si que fa pena quan veus que alguns deixen plàstics i altra brutícia que podien emportar-se'n sense cap molèstia. Jo no sóc de la Costa Brava, però m'ofen tot el que hi han construit, camins que han tallat, matolls bruts... És com quan vas a muntanya, veus deixalles de tot tipus. Nosaltres les baixem sempre, quan tornes vas de buit i no costa gens esperar a trobar el lloc adequat, i si no a casa.
ResponEliminaSí, això és vàlid per tots els llocs. Tots tenen el seu encant i tots són estimats pels que hi viuen, però cal respectar-los i estimar-los perquè continuïn així. Gràcies pel teu comentari guapa!
ResponElimina