A casa mai hem mirat el tour. Tampoc des que visc amb l'Eduard. Aquest any, malgrat tenir-lo ben a prop de casa, tampoc hem anat a veure l'ambient que s'hi respirava. Però sí que enguany he descobert com es viu aquest esport i la seva duresa. Ha estat a mans d'Eugenio Fuentes i la seva última novel·la Contrarreloj. Jo no vull fer aquí un resum del llibre, no és la meva intensió. Només us el vull recomanar per la seva humanitat, pels personatges tan ben definits que formen part de la novel·la i sobretot per l'apologia al ciclisme. Ja us he dit que no m'agrada aquest esport, però després de llegir Contrarreloj puc dir que és un esport on es fomenta l'esforç, la voluntat i la força mental de cada individu. El millor episodi potser és el que parla de la pujada al Tourmalet: una descripció psicològica d'un ciclista quan puja a aquesta muntanya. El menys important d'aquest novel·la és que sigui policíaca, tot i que en tingui tots els elements.
És un llibre ben fet, distret i ideal per llegir a aquesta època, on l'ambient t'hi acompanya. No puc oblidar-me de dir, però, que és gràcies a la Teresa, de la llibreria del Cucut (Torroella de Montgrí) que me l'he llegit: mai hauria llegit un llibre d'intriga que passa a França i que a més va sobre el ciclisme. Però la vida és així: a qualsevol cantonada t'espera un llibre que pot ser deliciós, per això s'ha de parar bé l'orella i escoltar els que en saben.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada