No és fàcil viure amb una amiga a molts quilòmetres de distància. Una rialla, una mirada còmplice, una parida, un saber que està allà, un sopar, una trobada... Tot això es troba a faltar. El dijous és l'aniversari d'aquesta amiga, no sé què farà ni com ho celebrarà, només sé que pensaré en ella, que la trucaré i li preguntaré per enèssima vegada quan tornarà a venir per aquí per començar el compte enrere.
A la Marta la conec molt bé. Potser no ens coneixem des de petites, però el temps no ho és tot, perquè hem viscut juntes moltes experiències: hem rigut i plorat juntes, hem anat d'excursió, hem passat tardes i nits xerrant, m'ha ensenyat a maquillar-me i a més m'ha encomanat les ganes d'escoltar Lax'n'Busto. D'ella aprecio moltíssim la seva sensibilitat i la seva passió per les coses, una cosa que potser a mi a vegades em falta. Li admiro molt qualitats com la capacitat de conèixer a gent i de fer amics. És una crack sempre troba algú amb qui xerrar i passar l'estona!
Aquest any a la Marta, pel seu aniversari, li vull regalar aquestes paraules que a vegades no sabem dir quan parlem per telèfon o estem una davant de l'altra.
Crec que la Marta ja sap que l'estimo molt, però per si un cas: Marta, t'estimo.
