Ja fa una setmana que la Marta va marxar a la Índia. Estarem un any sense veure-la, o potser més. Per poder passar una estona tots els que l'estimem junts amb ella vam fer un sopar al museu del Ratpenat. L'escenari no podia ser millor: la reproducció d'una cuina-menjador d'una casa de pescadors de Sant Feliu. Vam menjar un carpaccio de bacallà boníssim, unes amanides que bueno..., unes truites que déu n'hi do i unes postres súper llamineres. Però el millor va arribar després amb una sobretaula de cançons de taverna, havaneres i acudits de tot tipus. Una vetllada inoblidable, com les que no es fan a Sant Feliu des de l'època de les tavernes.
Sabem que la Marta està bé, que està veient tot un nou món davant els seus ulls, que aprendrà moltíssimes coses, però sobretot que no oblidi que aquí l'esperem tots per fer tantes o més vetllades com aquestes. Una abraçada des de la Vall d'Aro, Marta.
M'agrada el teu blog. Felicitats!
ResponElimina(un que cada diumenge retorna a la Vall d'Aro des de Girona) ;-)
Gràcies Toni! Acabo de visitar el teu bloc, m'ha agradat, també, per això ja t'afegeixo als meus "prefes". No trobes a faltar viure per aquí? Allà a Girona és un pèl estressant... Salut i una abraçada!
ResponEliminael menjar i l'ambient són molt importants per a un bon sopar; però sobretot, la companyia
ResponElimina