Lectures i vida

Quan era petita era una nena solitària, amb una germana petita, petita, la Roser. Sempre jugava sola fins que un dia vaig descobrir un joc que em va canviar la vida: llegir. Em vaig iniciar amb els contes d'en Teo i la col·lecció de Les coses de cada dia. Vaig seguir amb col·leccions de la Puck, els Hollister i el Vaixell de Vapor. Vaig llegir tot el que em regalaven i tots els Cavall Fort que arribaven cada quinze dies a casa i fins tot el que hi havia per casa: llibres de regal de la Caixa, el Lecturas, algun clàssic de Pedrolo i fins i tot algunes entrades de l'enciclopèdia Salvat. Vaig rellegir fins l'infinit els llibres que tenia (per això de gran ja no ho faig mai), fins i tot a la meva germana, en veu alta. A casa meu no havien llegit mai i no se'ls va acudir de portar-me a la biblioteca, on hauria trobat tot un món nou. Però sí que, en canvi, sempre em compraven llibres nous, començant així una petita biblioteca que estimava com el més preuat tresor. 

Ahir vam pujar a celebrar la revetlla al Monclar. Quan vaig veure en Salvi mirant els últims rajos de sol del dia vaig pensar que era una imatge que m'agradaria llegir algun dia a alguna novel·la. 

Amb el pas dels anys, els estudis i les primeres feines vaig arribar a  bibliotecària. Ho vaig fer gràcies al meu afany per a la lectura. Sempre m'han fet companyia, els llibres. En moments difícils m'ajuden a evadir-me o també a buscar punts de vista diferents a la situació. Últimament llegeixo força i estic entusiasmada perquè trobo tresors que m'emocionen molt. Ahir mateix, fent neteja a la lleixa de juvenil de la biblioteca vaig trobar un llibre molt i molt prim i senzill que es diu "La sopa de l'avi". És un petit tresor que parla de la relació d'una noia amb anorèxia i el seu avi. L'avi, amb les aquarel·les i una sopa acaba curant a la noia. M'el vaig llegir amb una hora. És tan bonic i diu tantes coses en poques pàgines que només puc dir-vos que el llegiu, si us ve de gust. Dona esperança a la vida i cura una mica l'ànima si en aquell moment la tens una mica ferida. 

Llegir és un bàlsam per mi, però també per molta gent. Les que ens agrada llegir tenim molta sort, sempre ho dic perquè em sento afortunada de poder llegir tant i a més de triar tot el que vull llegir a la biblioteca. Un espai com aquest no existeix en cap més àmbit: és gratuït, obert a tothom i amb infinitat de lectures. És una llàstima que moltes vegades no siguin ben valorades per a les altes instàncies i que siguin equipaments moltes vegades oblidats i l'últim reducte de la cultura (que ja de per sí també és un reducte). 

Avui un petit escrit elogiant la lectura, però també les biblioteques, que ara estem entre totes reivindicant aquests equipaments que cada dia obren portes per ajudar que la societat sigui una mica més feliç i una mica millor. 

Signa el manifest de suport a les biblioteques