dijous, 25 de març del 2010

Dones

Ja fa uns dies va ser el dia de la dona treballadora. Mai m'han agradat aquests dies que commemoren coses, m'agraden més els fet, el que fem cada dia pels problemes que ens trobem a la vida. Cada dia és bo per reivindicar drets i queixar-se i si convé ventar un crit ben alt. Doncs bé, avui em queixo.
Aquests dies no he parat de sentir opinions d'homes sobre l'avortament. És un tema molt delicat, ho sé. Però una cosa la tinc molt clara: avortar segur que no és fàcil, ha de ser un trauma. Puc trobar molts motius en què jo trobo lícit fer-ho, però per qui ho ha de fer ha de ser duríssim. Partint d'aquí i com a dona no puc evitar sentir rebuig per aquells homes que estan en contra de la modificació de la llei perquè ara tothom es dediquerà a perdre nens, com un simple anticonceptiu. Per mi això és intolerable i una falta d'intel·ligència emocional demencial. Realment a alguns homes els costa molt imaginar com ha d'arribar a ser de difícil prendre una decisió com aquesta i el mínim que podem fer tots plegats com a societat és posar les coses fàcils a totes aquestes dones que passen per un moment que ningú hi voldria passar.
Bé, aquí queda dit. I avui, que no és dia de la dona però que igualment segueix havent-hi els mateixos conflictes que el dia 8 de març de cada any, us faig aquest regal, preciós, que ahir em va fer la Marta (gràcies!).
Us agradarà, segur!

3 comentaris:

  1. Com tu, no m'agrada "el dia de...". A vegades he fet reflexions sobre per què "avortament i dones" o "dones i sexe pagat". On són aquí els homes. Hem de reflexionar d'on ve l'arrel del pensament. L'home fuig però hi participa de ple. On és l'home que no hi és en l'arrel de la culpabilitat?. Uso aquesta paraula com podria dir del "FET". Homes, on sou després de pasar-ho bé, quan surt la resposabilitat? Alguns sí, la gran majoria no.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel teu comentari. M'he decidit a treure aquest tema perquè crec que per entendre bé les situacions socials cal parlar-ne i que tothom digui la seva, siguin situacions agradables o no tant.

    Pel que fa els homes, suposo que hi ha de tot, però també és cert que qui té l'última paraula en l'avortament és la dona, però estic d'acord que l'home també hi hauria de tenir un paper.

    ResponElimina
  3. Jo també crec que prendre la decisió ha de ser molt difícil, saps que sempre et preguntaràs quina careta hauria pogut tenir l'infant. Una amiga meva ho va fer i des de llavors no va aturar fins a quedar en estat. Pobreta, no en parlem, però deuria ser horrorós.
    Mireia

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...