La petjada de la paciència
La petjada de l'esforç
La petjada d'un viatge
La petjada de l'amistat
Sembla estrany com t'arribes a estimar un animal. He tingut la desgràcia de poder tastar la tristesa que et deixa el buit de la mort d'una gata, la Cendra. Avui em costa ser poètica, escriure bé i trobar les paraules justes. Avui em costa pensar en ella sense que em vingui al cap tot el que trobaré a faltar d'ella: els seus súper miols, la seva careta a través de la finestra de la cuina, la seva companyia a la falda, els seus amagatalls rebuscats, les seves corredisses...
Sé que ha estat feliç, amb això en tinc prou.
Te'n regalo tot un camp d'elles perquè sempre siguis l'Esther que coneixem tots, l'Esther que estima als animals, als amics i a la família, l'Esther feliç i enamorada, l'Esther dolça, la "nostra" Esther.
Una abraçada ben forta.
